Calla, Judit, calla

Calla, Judit, calla transcorre en un espai que vol ser llar. Hi viu la Judit, una jove amb cor d’infant que somia una vida més enllà de les parets de la fàbrica tèxtil on treballa. Comparteix l’espai amb un esperit que només es comunica a través de la música i amb un gos, potser real, potser no. La Judit es pregunta si pot transformar la seva vida i el sistema que l’oprimeix. L’espectacle és un diàleg entre paraula i música que connecta misticisme, feminisme postcolonial i lluites socials del segle XIX amb la realitat catalana contemporània.